AINA ÁGUILA
-audiovisuals-
CINEMA SOVIÈTIC
Situem aquest corrent cinematogràfic des de la Revolució Russa (1917-1923) fins poc desprès de la Segona Guerra Mundial (1939-1945).
CONTEXT HISTÒRIC
A finals segle XIX els germans Lumiere van inventar el cinema. Els russos desconfiaven del cinema perquè pensaven que podia ser un mètode de control dels altres països sobre la revolució russa.
Després de la Revolució d'Octubre es va establir la URSS que considerava que el cinema era l’art més important. El va fer servir per controlar les masses i adoctrinar-les, ja que la gent era majoritàriament analfabeta.
CARACTERÍSTIQUES CONCEPTUALS
Els gèneres:
-
Realisme socialista, que tractava els esdeveniments propers a la Revolució Russa o els canvis socials que va comportar aquesta.
-
Realisme històric: revisionisme històric i un fort contingut polític i propagandístic.
Proletariat com a protagonista.
Exaltació dels sentiments obrers i nacionalistes
Crueltat de l'enemic i l'avenç social eren els principals temes que es tractaven.
CINE EXPERIMENTAL
Trenquen amb els estàndards que s'havien vist fins al moment.
Volen un nou estil que revolucioni el cinema i que s'allunyi del cinema americà.
Amb l'arribada d'Stalin al poder, aquesta corrent més experimental es va acabar.
CINE PROPAGANDÍSTIC/ADOCTRINADOR
Recreen escenes del passat amb minuciositat i de forma polititzada.
Mescla entre la ficció i el documental.
Degut a l'analfabetisme en la seva població, va fer del cinema soviètic una importat eina alliçonadora.
CINE AMB IDEOLOGIA COL·LECTIVISTA
Desapareix el protagonista individual, sinó que és el proletariat com a col·lectiu qui la protagonitza.
A causa d'ideologies polítiques predominants en el moment i per una intenció de fer que l'espectador es reconegui a si mateix a la pantalla i prengui consciència.
MOVIMENTS
MUNTATGE
El muntatge és una de les aportacions més importants del cine soviètic.
Es va dividir en dues vessants principals:
FÀBRICA DE L'ACTOR EXCÈNTRIC I CINEMA PUNY:
Aquestes dues corrents interpreten el muntatge com un xoc de plans i busquen impactar a l'espectador. Màxim referent: Eisenstein, que també feia ús de l'Efecte Kuleshov.
CINE ULL
Aquest va ser el corrent que va prioritzar el realisme, unint plans i fragments de la realitat per plasmar-la tal i com és sense artificis. Precedeix al cinema documental.
Efecte Kuleshov: és una tècnica de muntatge, iniciada per Lev Kuleshov (mestre d'Eisenstein), consistent en la juxtaposició de plànols amb l'objectiu de fer arribar a l'espectador un missatge o un altre, plànols que es complementen entre ells per acabar tenint un significat concret. A part de Kuleshov i Eisenstein, també Alfred Hitchcok es va veure molt influenciat i en va fer molt ús.
El muntatge soviètic es pot dividir en tres tipus:
MUNTATGE RÍTMIC:
La durada i el moviment dels plànols va acord amb el ritme de la música.
MUNTATGE TONAL:
És molt similar al rítmic, però a més de tenir en compte el ritme de la música, relacionen el significat emocional de la música amb la imatge.
MUNTATGE INTELECTUAL:
Muntatge de sons i harmonies des d’un punt de vista intel·lectual i simbòlic.
DIRECTORS
SERGEI EISENSTEIN
Va ser el més important cineasta soviètic que, amb el suport econòmic de la Unió Soviètica, va crear autèntics clàssics del cinema universal.
Alumne de Kuleshov, va ser un dels primers teòrics del cine.
La seva carrera cinematogràfica comença amb El diario de Glúmov, un curtmetratge sobre els interessos i potser l'avarícia de les persones. Més tard, roda La huelga, el seu primer llarg, que en sis actes recrea una vaga de treballadors a una fàbrica. Va marcar molt la seqüència en que, fent ús de l'Efecte Kuleshov, relaciona imatges dels manifestants amb imatges d'un escorxador.
VSEVOLOD PUDOVKIN
Com Vertov i Eisenstein, també va ser aprenent de Kuleshov. Aquest director va destacar perquè va definir un protagonista individual a les seves històries a diferència del que estava establert aleshores al cinema soviètic, on el protagonista era col·lectiu, tot i que mantenia aquesta connotació o referència a les masses. Preferia els plans més tancats que no els generals i defensava el muntatge a posteriori, sense tanta planificació prèvia.
La que és considerada la seva millor pel·lícula és La Madre, que plasma la lluita d'una dona contra el zarisme, convertint-se en tot un símbol de la dona soviètica.
DZIGA VERTOV
Fundador del Grup de Kinoki, grup de cineastes que defensaven la corrent del Cine Ull. Per aconseguir aquesta naturalitat o realitat característica del Cine Ull o del Cine Veritat, sovint gravava amb càmeres ocultes i sense permisos. A més, també va publicar les seves teories sobre cine, que es poden trobar al Manifest Kinoki. Com a síntesi entre la seva carrera com a cineasta i les seves idees teòriques, trobem El hombre de la cámara, una peli que relata la vida diaria a una ciutat dela URSS mentre que fa un homenatge al cineasta i al "darrere de les càmeres".
_1913.jpg)