AINA ÁGUILA
-audiovisuals-
NEOREALISME
Sorgeix a Itàlia després de la II Guerra mundial. Situada a finals dels anys 40 per això se li dóna aquest nom.
Va revolucionar ètica i estèticament el cinema italià i del món sencer a l'època, ja que va marcar una revolució i una renovació del sector. Inclús influirà a les altres arts, especialment a la literatura.
Tot i així, és bastant eclèctic: no hi ha una definició única, sinó que té a veure amb l'aparició de determinats directors i cert tipus de pel·lícules. Encara que no dominava tota la producció italiana, era el corrent que predominava.
-
1943: Cau el règim feixista de Mussolini.
-
1945: Acaba la Segona Guerra Mundial: reconstrucció.
CONTEXT HISTÒRIC
-
País en ruïna absoluta social, econòmica i institucional. Pobresa i ferides obertes per la guerra.
-
Caiguda del feixisme: s’elimina la censura i els directors tenen més llibertat = naixement del corrent.
-
Eina propagandista i manipuladora incentivant la figura de Mussolini com al cap de tot.
-
Cinecittà: creador de cinema quan estava Mussolini, productora de cinema més avançada a tot el món.
-
Els cineastes es refugiaven amb les produccions americanes ja que no eren tant patriòtiques i mostraven un paradís a la terra. Era el referent que tenien els directors des de patits.
-
Tot i així no es sentien representats en el cinema americà. Leo Leonganesi va dir als directors que comencessin a filmar el que hi havia al carrer, la realitat.
CARACTERÍSTIQUES CONCEPTUALS
-
Refusen el que és màgic, fantàstic, abstracte...
-
No exclouen elements de la realitat.
-
Dramàtiques i no comercials.
-
Punt de vista objectiu, directe (proper al dels documelntals).
-
Tractaven temes socials de la vida diària de la classe treballadora (sectors desfavorits).
-
Ambientades en espais naturals: carrers, cases, llocs públics...
-
Mostra i critica la dura realitat.
-
Visivilitat a temes no tractats abans: atur, situació de dones i nens...
-
Finals tristos, mai feliços.
-
Nens: espectadors del món.
CARACTERÍSTIQUES FORMALS
-
Pocs recursos de producció.
-
Reducció de la fragmentació d'escenes.
-
Utilitzaven actors reals i també no profesionals.
-
Mitjans sencills i pobres a causa de la crísi econòmica de la postguerra.
-
S'inclou l'imatge i participació de la dona.
-
Il·luminaicó sempre natural.
-
S'elimina les regles del guió estricte i recorren l’ús de la improvització.
-
El so no era directe i es reocorria a l’ús del doblatge.
-
Més mobilitat i comença la grabació a mà.
-
Es renuncia a l'omnisciència de les pel·lícules clàssiques.
DIRECTORS I PEL·LÍCULES
Luchino Visconti
Director de cinema, teatre, guionista i escriptor important que va impulsar als productors italians a fer pel·lícules que reflexessin la realitat nacional de la època. Algunes de les seves obres més importants són Obsessió i La terra tremola.
.jpg)
Roberto Rossellini
Va ser un dels directors més importants del neorealisme italià. Va néixer en una família burgesa de Roma i el seu pare va construir el primer cinema de la ciutat. En quant a pel·lícules té Roma, ciutat oberta la qual és considerada una de les millors d’aquesta època.
Vittorio di Sica
Vittorio di Sica va ser director i actor de cinema Italià i un dels personatges més importants del neorealisme italià amb una de les millors obres d’aquest moviment i el que alguns crítics d’avui en dia podrien denominar com a el millor film de la història El lladre de bicicletes. També n’ha fet d’altres com Sciuscià i Umberto D.
Giuseppe de Santis
Giuseppe de Santis, director de de cinema italià i guionista és un gran representador de el neorealisme italià que va seguir a la segona guerra mundial. Té una de les obres representatives d’aquest moviment, Riso Amaro.