AINA ÁGUILA
-audiovisuals-
HUMOR
El còmic d'humor, també anomenat historieta còmica, és un gènere del còmic pensat per fer riure.
És a dir, tant l'estil, el guió com el plantejament de la trama tenen aquesta intenció.
-
Finalitat: Provocar riure al lector.
-
Inclusió de gags, acudits o bromes, tant visuals com verbals, i de situacions insòlites per aconseguir l’objectiu.
-
L'ùs sobretot de certs formats de curta extensió, per exemple la tira diària. Tot i que hi ha també diversos formats més llargs.
-
Els dibuixos d'estil caricaturesc normalment, personatges i escenaris com deformats. Encara que no acostuma, també poden ser realistes.
-
Un traç net, sense ombreig, normalment.
-
Més presència d'onomatopeies i símbols cinètics.
-
Un ritme narratiu ràpid i viu.
-
Poques variacions de l'angle visual.
CARACTERÍSTIQUES
El còmic en general com a gènere, neix de l'adaptació dels acudits gràfics de la premsa del segle XIX, osigui el gènere d'humor és pràcticament el primer que apareix en la història.
La revista mensual britànica Punch (d'humor i sàtira del 1841), que va estar inspirada en Le Charivari (revista francesa des del 1832 amb prohibició de vinyetes polítiques) va ser el motor de l'expansió mundial de la historieta, es van fer diversos models arreu del món: a Alemanya Fliegende Blatter (1848), a Japó The Japan Punch (1862-87) i sobretot als Estats Units, a Puck (1877), Judge (1881).
És aquí a on sorgeixen també sèries amb personatges fixos per moltes revistes.
HISTÒRIA
La historieta d'humor tindrà un gran desenvolupament arreu del món amb el pas dels anys. A Espanya també amb mestres que van dibuixar per les revistes de l'Editorial Bruguera com:
-
José Escobar: Zipi y Zape
-
Carlos Conti: Pulgarcito i El Carioco
-
Manuel Vázquez: Las hermanas Gilda i La familia cebolleta
-
Francisco Ibáñez Talavera: Mortadelo y Filemón i 13, rue del Percebe
A ESPANYA
